PROJECTE: Les Escoles Waldorf

A continuació vos mostro la presentació del nostre projecte envers les Escoles Waldorf. Tracta de ser una síntesi molt breu de tot allò que hem après durant el procés:

Les Escoles Waldorf

Seguidament, vos mostro un vídeo on queda tota la informació envers les Escoles Waldorf

Finalment, vos deixo el word en el qual podreu trobar explicat més ampliament el nostre projecte:


waldorf

TEMA 4. Contextos de joc

Què entenem per JOC?

“El joc és, sobretot, allò que l’infant difereix de l’adult.

L’infant juga constantment: juga quan té són, juga menjant, juga tot anant a passeig: faci el que faci, juga sempre.

És tan cert que jugar és sinònim de viure, quan es tracta de l’infant que el primer neguit d’una mare davant el seu fill malalt, creix en el mateix moment en què deixa de jugar”.

(Dêcroly, 1987)

Quan un infant deixa de jugar és símptoma que no està be, el joc és mostra de vida. 

Què implica el JOC? 

Funcions del joc

• Afectivo/emocional. A partir del joc l’infant pot expressar diversos sentiments
• Lúdica: el joc produeix plaer i el plaer genera benestar
• Potenciadora del desenvolupament i aprenentatge: El joc potencia les situacions d’aprenentatge ja que l’infant està motivar per jugar i jugar permet aprendre.
• Biològica: a través de diferents situacions de joc el nen madura

Exemples amb CONSTRUCCIONS:

• Plaer de tenir la construcció acabada, plaer que pot suposar tombar-la (la destrucció).
• Fet de crear relacions crea benestar, ho podem relacionar amb la part lúdica i social.
• La possibilitat d’assaig error amb hipòtesis prèvies, comparacions de tamanys, proposar-se un projecte, una carretera, un cercle... està relacionat amb les funcions potenciadora del desenvolupament i biològica madurativa.
• Poder representar i expressar : quan expliquen als companys que han pogut construir. Pot ser durant el procés o al final.

El joc construccions ho ubicaríem dins joc simbòlic i joc cooperatiu.

Tipus de joc

• El joc motor/psicomotor
• El joc d’experimentació i les activitats exploratòries
• El joc de representació o simbòlic (presimbòlic). Accions presimbòliques: Aparèixer i desaparèixer; construir i derrocar.
• El joc cooperatiu. 

Per què parlem del JOC a les escoles (0-6)?

(...) el niño que no juega o juega poco puede ver hipotecado, o incluso bloqueado, su proceso de desarrollo”

(Fusté, Martín, Palou, Masnou i Thió de Pol, 2005, p.128)

“Em demaneu per l’educació dels mes petits. Jo us dic: que l’infant jugui lliurement entre les coses belles”

(Plató)

Els contextos de joc que creem han de permetre el joc lliure i han de ser estètics. 

El JOC a l’escola ha de ser:

• Lliure: sense objectius tancats; sense traves.
• Element d’alliberament i de plaer.
• Camp de proves del què és la vida. 

Com podem treballar a partir del JOC a les escoles (0-6)?

Els espais de JOC a l’escola:

• Escenari obert a la diversitat (de públic i d’experiències). Que estigui desenvolupat i dissenyat en torn als protagonistes diversos.
• Oberts a la mirada creadora de l’infant (construcció d’històries, relacions, projectes, etc).
• Context de bellesa que convidi al joc.
• Desperto sorpresa, desig, admiració. 

Els materials de JOC a l’escola:

• Relacionats amb la realitat immediata
• Atractius i versàtils
• Familiar – extraordinari
• Quantitat suficient

El paper dels contes *Tema1*

Un Camaleó camaleonic: 

Ana ¿verdad?

El cazo de Lorenzo: 

El petit avet

Nada menos que Juan

ELMER, L'elefant multicolor

"Ramón el ratón mojacamas" Menchu Cuesta Pérez

"Victoria no quiere comer" Menchu Cuesta Pérez

"Una jirafa de otoño" de Andrés Guerrero.  Tracta d'una girafa que al principi és igual que la resta de girafes del grup, però amb el temps va canviant i es sent diferent, això fa que s'allunyi del grup i vagi coneguent una serie de personatges que l'ajuden a veure la gracia i lo bo de ser diferent de la resta

"El hada fea". La idea que mostra és que tothom pot aconseguir grans coses i que tenim en nosaltres lo necessari per aconseguir-les. per tant, no hi ha que dónar importància a la bellesa exterior, i voler canviar només per com ens veuen els altres

"L'escola de fades" de na Dolors Garcia. Ed. La Vareta. Parla de la petita fada Cel en el moment on ha de començar a l'escola de fades i inesperadament desapareix la vareta, és a dir, la perduda Ella creu que ja no podrà convertir-se en una fada de veritat, però la Cuqueta l'anima a buscar-la i juntes inicien un llarg viatge. Aquest conte permet escoltar-se un mateix i aprendre a confiar en si mateix. D'aquesta manera consider que a través d'aquest conte o amb el dia a dia dins l'aula es important transmetre els infants una  seguretat i una confiança en un mateix i amb els altres

"La oca que no quería marcar el paso" de Jean- François Dumont. Tracta d'una granja on existeix una tradició, les oques baixen tots els matins en perfecte formació i marcant el pas. Però n'hi ha una que no el marca bé i és expulsada del grup. Aquesta oca s'entristeix perquè es sent diferent per cupa del seu ritme descompassat. Però els animals de la granja troben aquest ritme molt suggerent. La conclusió del conte és que fer les coses d'una altra manera pot tenir els seus avantatges. Amb aquest conte a més de treballar la identitat, també es pot treballar la superació, la tolerància, la diversitat, els valors i la integració social. 

DIGAN LO QUE DIGAN ( Gladys Herrera Patiño): Sergio desea participar en el taller de cerámica. Sus amigos consideran que esto es cosa de chicas, y se burlan de él. Pero Sergio sigue adelante con su propósito, y muy pronto tendrá ocasión de aceptar las disculpas que Héctor y Javier le ofrecen. Amb aquest treballaríem que els infants tenen dret a un nom, a pertànyer a un país, a parlar el seu idioma i a viure segons les seves idees, creences i religió.

Enllaç envers la identitat: La identidad no es un cuento

Document sobre la importància dels contes, els quals son formes de construir la identitat. Aquest document està escrit per Concha Moreno García, de la universitat de Antonio de Nebrija.: Document

Tema 3. Contextos de descoberta

Què entenem per DESCOBERTA?

És directament relacionable amb cercar, investigar, explorar... Lo interessant és que  és un aprenentatge, un avanç.

Definició: “Acció i efecte de descobrir allò que era ignorat” (Enciclopèdia Catalana)

RECERCA, INVESTIGACIÓ: à l’infant investigador.

INVESTIGACIÓ: à L’infant investigador

Curiositat, interès, capacitat,

exploració, manipulació

L’exploració i manipulació són processos previs a l’experimentació. Però per poder explorar necessitem manipular

Per què parlem de DESCOBERTA a les escoles (0-6)?

“L’educació infantil ha de contribuir a desenvolupar en els infants les capacitats que els permetin:

Observar, explorar i reflexionar sobre el seu entorn familiar, natural i social, mantenint una actitud de curiositat respecte d’això i un esperit crític, tenint en compte el nivell maduratiu dels infants”.  (Currículum, 2008)

Per poder adaptar-nos al novell maduratiu de l’infant hem de vorer que és capaç de fer i que seria capaç de fer si li donem un escenari suggerent. Diferents autors recullen la idea que l’eix fonamental de treball  d’infantil serien les propostes que desenvolupen el desig d’aprendre i la seva curiositat.

La recerca, l’exploració sensoriomotor, el descobriment, el plantejament de preguntes i d’hipòtesi, la verificació i consciència dels nous aprenentatges condueixen a conquestes funcionals (...)

Són les eines necessàries perquè els infants comencin a entendre el món i als altres, perquè aprenguin a aprendre des del paper d’aprendre. (Currículum, 2008).

Com podem treballar la DESCOBERTA a les escoles (0-6)?

Propostes més obertes

L’infant experimentarà lliurement amb els materials que l’adult haurà seleccionat amb la idea general de fomentar la curiositat dels infants.

No són excessivament estructurades. l’adult ha de tenir vista i saber seleccionar.

Propostes més concretes

Amb la intenció de provocar un conflicte i/o treballar un tema concret. Passem de lo general a algo més estructurat i va dirigit a aprofundir un tema en concret, un dubte...

Exemples: Si a algun infant li cau un objecte dins l’aigua i s’enfonsa i un altre infant posa una tortuga dins l’aigua i no s’esfonsa.

Com treballar la DESCOBERTA a les escoles?

A partir del JOC DE LA DESCOBERTA

• Activitat natural d’exploració sobre els objectes propers
• Elionor Goldschmied, Londres: Propostes de joc de descoberta d’objectes. Es va donar que l’infant sempre s’ha repetit la mateixa capacitat natural d’exploració sobre el món que l’envolta (ja sigui a Europa, Amèrica Llatina, Àfrica....)

EVOLUCIÓ:

• Joc exploratori: Coneixement de les característiques dels objectes. No intencionalitat. Normalment sol ser amb els sentits. Temperatura, olor...  LA panera del tresor
• Joc experimentació: Manifesta una anticipació d’activitats intencionals simples a complexes. Ja implica una major complexitat, implica una intenció, un voler arribar a ... una major conscienciació. Implica que l’infant hagi fet un petit projecte mental: Vull arribar a això. Joc heurístic. 

Això es transforma en tres propostes diferents:

• La panera dels tresors: 

• El joc de transició: Facilita el passar d’un joc a l’altre. Sobretot la idea que sortis aquest joc va ser que ens teníem que fixar molt en el nivell maduratiu de l’infant. Hi havia un buit entre un joc i l’altre

• El joc heurístic: 

• *Caixes d'exploració: Entren un poc en la idea del joc de descoberta

EXPLORACIÓ: Panera del tresor i al principi del joc de transició.

EXPERIMENTACIÓ: Des del joc de transició a les caixes d’experimentació

Trets comuns:

• Parteixen d’un recull especial de materials variats.
• Disposats també d’una manera especial
• Aporten referències a nivell sensorial
• Materials seleccionats, que no són joguines, d’us comú, quotidià. A vegades se’l pot dir material no estructurat, són diferenciadores entre ells, no es deixen d’una manera qualsevol a l’espai, sinó que s’han de seguir unes passes a l’hora de disposar el material. Tots els materials que s’ofereixen donen informació a nivell sensorial

[La panera dels tresors]

En què consisteix l’activitat: S’intenta fomentar l’exploració d’objectes, un per un, o un en cada mà. Normalment la panera del tresor parteix de la idea que l’infant quan s’ofereix la panera és molt sensible a l¡exploració sensorial i se li ofereixen molts d’objectes que pugui explorar. Agafa objectes i els explora de manera individual. No té la iniciativa de combinar els objectes

Moment evolutiu: És molt importat que l’infant es comenci a aguantar bé assegut. Si encara no té el to, no pot accedir be a la panera. És molt important que l’elecció sigui lliure, ja que sinó es perd la idea de la lliure exploració de l’infant. No hi ha que accelerar processos

Una idea es respectar el lliure moviment de l’infant i la lliure exploració d’objectes.

Tipus/Quantitat de materials: Són materials d’ús quotidià, no són joguines. La consigna que es pren és que hi hagi una varietat important, que pugui donar molta informació sensorial. Hi ha uns 60 objectes diferents i com que partim de la idea que doni molta informació sensorial, es fugirà del material de plàstic (ja que dóna poca informació) i afegirem materials amb moltes característiques. És interessant tenir una base de material per panera i anar-lo variant, Objectes Naturals no manipulats/ materials naturals (no agafats de la natura 100%)/ de fusta/ metàl·lics/ de pell/ de roba i folre/ objectes de paper i cartró/ de vidre (fort que no es pugui trencar).

Contenidor del material: El contenidor està preestablert, ha de ser de vimet, sense anses (això dificulta a l’infant que s’acolzi a la panera), estable, sòlida, plana,,, També dóna unes mides concretes na Elionor. A vegades a les escoletes hi ha problemes de termes econòmics i per tant, es pot utilitzar qualsevol contenidor ja que no poden comprar una panera més indicada

Marc on es desenvolupa l’activitat: Trespol confortable amb 1 o 2companys. L’infant ha d’estar lo més còmode possible. A vegades hi ha la tendència de posar una estora. És una opció interessant, però el que no hem de fer és posar matalassos tous, és més indicat que sigui al terra. Normalment és bastant enriquidor que l’infant tingui algun company. Com a màxim han de ser tres. També es dóna la panera dels tresors amb un infant. L’infant ha de tenir satisfetes totes les activitats bàsiques (exemple: el xumet). Oferir-li a l’infant la proposta en determinat moment té uns inconvenients, si li donem el xumet li estem privant de l’exploració bucal

Alguns objectius:

• Facilitar a l’infant l’accés als objectes per tal de fomentar la seva exploració a través del progressiu domini de la coordinació ull-ma-boca.
• Fomentar l’aprenentatge autònom; autoregulat. 

[El joc de transició]

En què consisteix l’activitat: Serviria com una introducció al joc heurístic. Quan comença a desplaçar-se i comença a tenir interès per combinar objectes entre ells. Parlem de l’inici de combinació però també la classificació. Han d’haver objectes per tota la classe. L’educadora ofereix les tres paneres, les situa a un joc estratègic de l’aula, no molt separades entre si i veu que passa. Normalment acaba el material escampat per tot l’aula. Un cop que ja s’han anat donant les accions es comença a proposar la recollida del material i seria quan es treballaria d’una manera molt conscient la classificació. Les paneres en aquest cas no es trobem identificades.

Moment evolutiu: L’infant comença a desplaçar-se

Tipus/quantitat de material: Objectes d’ús en la vida quotidiana o de recuperació en comerços i indústries (tub de cartró, espuma, tap...). Uns 3 objectes diferents. Uns 8 o 10 objectes de cada tipus. Aquesta quantitat la concretaríem en funció dels infants que hi hagin. Com a mínim ha d’haver un objecte per infant, però si n’hi ha 2 per infant millor. Els objectes han de tenir un atractiu entre ells. No hi ha que donar més de 5 objectes ja que sinó ja podríem entrar al joc heurístic.

Contenidor de material: Semblants a les paneres del tresor però amb un diàmetre més petit. 3 paneres de vímet (més petites que la de la panera del tresor). El suggeriment de la mestra és començar amb 3 paneres però més de 4 o 5 és demanar-los molta classificació i si s’ho podem demanar és que ja poden fer el joc heurístic.

Marc on es desenvolupa l’activitat: Trespol confortable, agrupament reduït. Necessitats bàsiques satisfetes. 

“La ciència no és una col·lecció de lleis, un catàleg de fets inconnexos, sinó que és una creació de la ment humana amb la llibertat d’inventar idees i conceptes”

(Albert Einstein)

A vegades nosaltres mateixos com a adults associem la ciència a alguna cosa molt llunyana a nosaltres :Això no és cert, l’ésser humà des dels seus inicis ja desenvolupa els processos científics. Quant més facilitem l’apropament a aquests processos científics millor. L’escola s’hauria de convertir en una espècie de laboratori, que l’infant pugui investigar. 

[El joc heurístic]

La idea és que s’utilitzi un marc lliure d’interferències d’altres objectes. Ha de ser un lloc que no estigui replet.  Ha d’haver tant de material com infants que desenvolupin la proposta. La presentació més habitual sol ser fer munts amb diferents objectes de material. Ex: 5 munts amb taps, cartró, pinyes, pots de llauna...

En què consisteix l’activitat: Exploració d’objectes en combinació (2 ó més) i classificació. Experimentació. Té una passa més que el joc d’experimentació. El terra ha de ser confortable per permetre l’experimentació i exploració.

Fotografia d’un infant mirar una pinya i una cadena. L’infant que pot estar demanant-se? Les cadenes i pinyes caben dins la capsa? I dins la tapa?

Fotografia d’una nina amb un tub i una pinça. Aquesta es demanarà: per on sortirà? Sortirà o no sortirà?

Fotografies d’infants amb llaunes. Els pots poden convertir-se en tambors?

Moment evolutiu: Dominen el desplaçaments

Tipus/quantitat de material: El mateix material introduït al joc de transició. Uns 25 objectes diferents. Uns 50 objectes iguals. A una sessió no donarem els 25 tipus d’objectes diferents però si els hem de tenir. Diferenciarem el material en si o contenidors. En el joc heurístic es parla de dos contenidors diferents: cilindres grossos de cartró que tenen tapa a baix (s’utilitzen durant el joc) i els altres són per emmagatzemar el material que són les bosses.

Contenidors de material: 

• Els contenidors (a l’abast de l’infant durant el joc) han de ser prou resistents no excessivament gran, amb una obertura aproximada d’uns 20 cm de diàmetre. N’hi pot haver de llauna, de plàstic, de fusta...amb tapa o sense tapa.
• Les bosses (del domini de l’adult). És una típica bossa per posar pa de dins, amb unes mides de 50x50 o de 44x33. Són per tenir el material recollit i emmagatzemat. L’adult té el poder del material i és qui va gestionant el material. 

Marc on desenvolupa l’activitat: 

• Rol de l’adult diferenciat: Durant el joc presència atenta i disponible.
• Durant la recollida: orienta verbalment l’activitat, convida a l’acció

[Caixes d’experimentació]

Taules, safates, palanganes....

En què consisteix l’activitat: Experimentació a partir de materials no estructurats i de la natura. Quan més suggerent siguin els materials, millor.

Moment evolutiu: A partir dels 2 anys aproximadament. Es sol plantejar seguidament del joc heurístic. És quan es comença a desplaçar de manera autònoma i segura.

Tipus/quantitat de material i objectes: Diferenciarem entre materials (continus i discontinus), objectes i contenidors. Seria allò que posem a dins dels contenidors, caixes, taules. La característica principal que han de complir a l’hora de seleccionar-los és que han de ser agradables i suggerents al tacte, ha de portar-nos informació a nivell sensorial i han de ser motivadors. Com a mínim hi hauria d’haver un objecte de cada tipus per infant.

• Materials continus/discontinus: no és que n’hi hagi materials continus i discontinus 100% però si una progressió. Ens referim a la unitat del material. Farina (molt compacta, entre ella es mante unida), grans de llavors. Segons la continuïtat proporcionarà uns tipus de jocs o uns altres, per tant hem d’oferir materials amb diferent grau de continuïtat. La sal: hi ha diferents tipus, quan es molt fina no varia. Se la poden posar a la boca tranquil·lament. Combinar materials de diversa continuïtat: elements de la platja: arena, conches...
• Objectes: Mediadors entre l’infant i el material que li donem. Culleres, pots de iogurt, tapes... Hem de valorar la diversitat tant de mides com de materials del que estan fets, ja que sempre pensem en plàstic. Podríem tenir en compte diferents mides de coladors i que estiguin fets amb metall, Diferents estris de plàstic...
• Contenidors: Les caixes, taules... 

S’ofereixen els materials primer i desprès de manera separada i posterior, es ofereixen els objectes: embuts, tapes, coladors... Hi ha opcions d’enmagatzament que permeten tenir-ho per separat. www.jugarijugar.com 

Plantejament i desenvolupament de l’activitat:

• Fase 1: De preparació (prèvia al joc). Es pot triar l’opció que els infants estiguin presents o no. Incorporar per exemple l’element de música. Quan es posa la música els infants ja saben que l’aula està preparada.
• Fase 2: Entrada i presentació (optatiu). Tindrem en compte la planificació i les anotacions que hem pres a la sessió anterior. Els infants entren a la sala si no hi són. Prepararem l’espai i la proposta en relació a les anotacions. La presentació del material també és optativa. Hi ha l’opció que la mestra expliqui el que hi ha o l’opció de no dir res, de donar certes consignes: podeu jugar com vulgueu però no podeu fer mal...
• Fase 3: De joc. Hem de decidir el temps que durarà el temps de joc. Els infants ho marquen. Hem d’observar com evoluciona l’iniciativa de l’infant. S’Aconsella aturar el joc abans que perden al 100% la motivació, que es fiquen per baix les taules i cadires...
• Fase 4: De recollida i classificació (optatiu). També és optativa. Amb els infants més grans de 4/5 anys sempre es té en compte aquesta fase. 

El rol de l’educadora: abans, durant i desprès del joc. 

• Abans: Planificació, adequació, preparació i en funció de les necessitats dels infants.
• Presentar l’espai
• Presentar el material
• Durant: observadora, acompanyament, fer de referent de seguretat.
• Observar
• Oferir els objectes quan es cregui oportú
• Afavorir l’actitud de recerca i curiositat a través de suggeriments, preguntes obertes, (...); sempre des del respecte a la iniciativa de l’infant.
• Desprès: avaluació, retroalimentació feed-back.
• Revisar les observacions enregistrades i planificar la propera sessió. 

Què pot aportar la proposta a l’infant?

• Gaudir d’una estona de concentració i tranquil·litat en grup
• Gaudir de la part lúdica i expressiva de l’experimentació
• Desenvolupar actituds i accions relacionades amb la recerca: comprovacions, hipòtesis sobre els resultats de les accions, repetició de models presents i no presents... 

Com treballar la DESCOBERTA a les escoles (0-6)? A partir dels PROJECTES DE TREBALL

Una mica d’història:

Fa més de 20 ants es fa evident la necessitat d’organitzar el currículum de manera alternativa a l’organització per matèries, centres d’interès o unitats didàctiques.

Actualment al centre no s’acaba de diferenciar quan es fa un centre d’interès i quan es fa un projecte. 

Projectes de treball:

Organització dels aprenentatges centrada en els problemes o temes d’investigació que connectin amb els interessos dels infants

• Concepció del coneixement no fragmentat
• El currículum per donar resposta a la realitat i al futur dels infants
• Currículum integrat a  partir de temes i problemes emergents.
• Eix de treball fonamental: el propi procés d’aprenentatge

Els projectes surten amb la necessitat d’integrar totes les matèries en una. Els centres d’interès parteixen de l’interès de l’infant, ja que així es considerava que l’infant estava motivat. Els projectes, a part de recollir aquestes idees també es centren molt en la idea que el tema que es treballi sorgeixi d’un conflicte cognitiu, d’una incògnita, d’un problema, al qual s’ha de donar resposta mitjançant unes passes i accions. Es centra molt en un eix fonamental, en el propi procés d’aprenentatge. Van molt enfocats a un tema però també a fer conscients del propi procés d’aprenentatge.  

“No se construye desde la certeza del que sabe, sino desde la inquietud de quien tiene y reconoce su deseo de saber y conocer(se)”

(M. Anguita)

Afinem concepte: Metodologia o perspectiva?

Els projectes com una manera global d’entendre l’educació.

La metodologia seria entendre els projectes com un recurs més. La perspectiva és una manera global d’entendre l’educació, el centre de l’aula seria la idea d’investigació ,recerca... però impregnaria tot el model educatiu del centre i no s’utilitzarien altres metodologies. 

Tema 2. El dia a dia a l’aula

1.- LOCZY: 

3.- ESCOLA XANTALA: 

4.- WALDORF:

5.- WALDORF GALICIA:

6.- ESCOLA PARVULARI

7.- ESCOLA MONTESSORI

	Vídeo 1	Vídeo 2	Vídeo 3	Vídeo 4 i 5	Vídeo 6	Vídeo 7
Què penseu que es repeteix (moments, accions...rutinàries, quotidianes)?			Reunió inicial de matí, assemblea. Cada infant allí escull el que vol fer aquell dia. Els espais o les zones de joc. Això és el que dóna un ordre i estabilitat. Sortides. Es important el contacte amb el mon proper exterior.	El contacte amb la natura, el joc lliure, l’hora de dinar, el canvi dels panyals, realitzen el pa cada matí, conten un conte cada dia, sortir a l’exterior, presència de les famílies, danses i balls	Gairebé tot el que es fa es repeteix sempre ja és molt estructurada. Assemblea, passar llista, quin dia és, temps que fa, el berenar...	Arribar i llevar-se l’abric, tenir cura dels animals. Treball amb material Montessori a partir de fusta i elements naturals
Què penseu que hi ha de nou (d’espontani, sorprenent...)?			No tenen un currículum a seguir. Van fent dia a dia. Si es proposa el joc lliure cada dia faran una cosa nova ja que no hi ha un Planning fet. Això si, aquests han de tenir uns límits.	celebracions especials que es repeteixen anualment, que les famílies puguin estar a l’escola pot ser espontània quan hi ha diversitat	No hi ha molt de nou. Pot ser podríem parlar de l’hora setmanal de “gimnàstica”.	S’adapta l’activitat a cadascú.
Utilitzeu una paraula per definir el dia a dia d’aquesta escola			Joc.	calma, tranquil·litat, respecte, acompanyament.	Organització, estructurat.	Individualitza-ció

IDEES CLAU

• El sentit educatiu de les situacions de vida quotidiana i el treball dels hàbits
•  El sentit de les rutines i el valor de l’activitat autònoma dels infants

Rutina: costum pres de fer una cosa d’una certa manera (Diccionari Estudis Catalans)

Són rutinàries les accions o els pensaments –mecànics o irreflexius- que es fan cada dia de la mateixa manera, un ús general, un costum antic o una manera habitual o repetitiva de treballar.

En el sentit més pejoratiu pot significar repetició monòtona d’un  comportament. Pot ser el contrari a la innovació, a la creativitat, a la reflexió, a la sorpresa...

En el sentit positiu les rutines ens donen seguretat, comoditat, ens ajuden a orientar

Accions seqüencials que es repeteixen al llarg dels dies i tenen un valor estructurador:

• Previsibilitat
• Anticipació i orientació
• Seguretat i tranquil·litat

De les rutines a l’art del fer quotidià

“El que és quotidià és l’entrecreuament de múltiples dialèctiques entre el que és rutinari i l’esdeveniment.” (J.M. Pais, 1986).

De les rutines a l’art del fer quotidià --> Possibilitat de trobar allò inesperat. Marge per a la innovació. “L’extraordinari “de l’ordinari.

“Trencar amb la rutina pressuposa l’existència de la rutina” (Pais)

Rituals

Actes, individuals o de grup, que es mantenen fidels a certes regles i a certs hàbits socials i que posseeixen un significat particular en cada cultura

Hàbit

Costum, disposició adquirida per la repetició d’un mateix acte. (Diccionari Pompeu Fabra)

Cal plantejar-se el sentit que tenen, si són adequats per l’infant i si són adquirits perquè a l’infant li són útils o tenen sentit o si són adquirits i realitzats per una “amenaça” (per por al càstig).

Autonomia: 

“Falsa autonomia”:

Condicionament: acostumar-se a allò que esperen d’ell i obrar en conformitat a això. No hi ha iniciativa per part de l’infant.

Una exigència de precocitat de la qual pot desprendre’s una actitud d’indiferència i d’abandó: exigir a l’infant allò del que encara no és capaç, o forçar certes conductes amb la creença que així les assolirà més ràpid.  (ex: voler ensenyar a caminar, forçar certes postures...). Sobreestimulació psicomotriu, sensorial, intel·lectual, gestual i verbal.

Una actitud de laissez-faire: elimina la responsabilitat de l’adult i nega la importància de l’acompanyament d’aquest

• Iniciativa de l’infant
• Respecte a l’activitat espontània de l’infant
• Ambient preparat. 

El paper de l’adult:

• Seguretat afectiva
• Respecte ritme individual
• No interferir
• Escolta

Com plantegem el dia a dia a l’escola?