TEMA 1. El procés d’identificació i la vida del grup

Què entenem per IDENTITAT?

“És el que ens defineix com a tals i ens diferencia de la resta” (Egle Becchi).  És important tenir en compte que la identitat ens diferencia dels altres.

“Conjunt de característiques que fan que una persona o una comunitat sigui ella mateixa” (Enciclopèdia Catalana). En aquest cas ja parla no tan sols d’una persona sinó també d’una comunitat. Per tant podem parlar d’identitat personal o d’identitat social.

[Identitat social]: “Allò que ens fa sentir que pertanyem a un grup” (Carles Parellada). La comparació és molt important. És allò que ens fa ser un grup i no un altre. Dins el procés de construcció és molt important una imatge social positiva.  És a dir, som diferents que els altres i som els millors. L’autoestima es construeix amb la relació amb els altres. És molt important que l’infant es trobi reaccions positives damunt la seva manera de ser perquè construirà la seva imatge amb una autoestima positiva.

“La identitat a secas es narcisismo”  (Arnaiz) El narcisisme és com una excessiva satisfacció d’un mateix. Si ens centrem en conèixer-nos única i exclusivament a nosaltres hi ha cert risc de perdre de vista a la resta de persones i de perdre-mos el procés d’identificació amb els altres. Mari Carmen Díez parla dels infants que es volen parèixer als seus herois.  Arnaiz vol dir que cap extrem és bo.

A mode de resum ens quedem amb la idea que la identitat és un procés que està molt lligat a les relacions o per a que es pugui desenvolupar s’ha de relacionar amb altres, s’ha de poder fer de mirall amb els altres... i segons com siguin les relacions desenvoluparà una autoestima o una altra. Això és estipulable a les relacions de grup també.

[Currículum, 2008]

Es dóna molta importància al desenvolupament de l’autonomia i la identitat de l’infant. Treu unes premisses i diu què és lo important que ha desenvolupar l’infant: 

• Interaccionalitat amb el medi físic, natural i social (És imprescindible relacionar-se).
• Adquirint un progressiu control motor à  Així es va coneixent l’infant la globalitat i parcialitat del seu cos
• Desenvolupant la consciència emocional à Que cada infant conegui els seus sentiments i els sapi manifestar. És important que l’infant conegui com es sent per poder donar resposta a les seves emocions.
• Constatant les pròpies possibilitats i limitacions. à Permetre la lliure activitat/iniciativa de l’infant. Si no tenen aquestes possibilitats no seran capaços de descobrir les seves pròpies limitacions/possibilitats.
• Diferenciant-se dels altres i adquirint una major independència respecte dels adults

Per què parlem d’IDENTITAT a les escoles (0-6)?

“L’escola, especialment en aquestes edats, és un àmbit particularment adequat per enriquir els processos de construcció del coneixement de sí mateix i l’autonomia personal, i ha d’oferir una intervenció educativa ajustada a les distintes necessitats individuals en contextos de benestar, seguretat i afectivitat” (Currículum 2008).

“L’escola ha d’ajudar a continuar escrivint una biografia, els primers paràgrafs de la qual vénen pautats des de la mateixa biologia”. (Carles Parellada).  

Com podem treballar la identitat a les escoles (0-6)?

A partir de les SENYES PERSONALS. Quan estem a una aula sempre hi ha un grup i és positiu. Això permet parlar d’identitat social, Però de vegades confonem la col·lectivitat amb la homogeneïtat, i no. És molt important les senyes que cada infant pugui aportar. Dins aquestes senyes diferenciarem:

• Objectes (personals, transicionals, portats de casa, petits tresors, etc).
• Fotografies (Pròpies, de la família, mascota, àlbums de vacances, etc).
• Símbols (nom, etc.)

A partir d'OBJECTES: 

• Les bossetes. Demanen als pares que les acabin confeccionant respecte a cada infant. Així cadascun personalitza la seva bossa amb les seves famílies.  Aquesta estratègia permet que l’infant pugui reconstruir allò que ha fet i contar-ho als altres. Això és una experiència complexa a nivell mental i que ajuda a construir la seva identitat. 
• Personals. El fet que els infants tinguin objectes portats de casa i hi hagi un lloc on recollir-ho és molt important. 
• Personals a Löczy (Horfanat on recullen a infants fins els 6 anys). Què fem a on l’infant no ve amb objectes. Allí ofereixen materials a tot el grup i van fent una feina important d’observació. A vorer amb quin objecte cada infant es troba millor, més relaxat, quin utilitza per dormir... A partir d’aquí, van negociant quins objectes pensen que poden ser els objectes personals de cadascú. Quan els tenen els expliquen i passen a diferenciar que ja no són objectes de grup sinó personals
• Petits tresors. Coses que per l’infant són importants i s’ha anat trobant. Hi ha centres que amb tot aquests objectes fan una escultura final

A partir de FOTOGRAFIES: personals, etc. Ens serveixen per demostrar que aquell lloc és d’aquella persona i per narrar-les. Les fotografies poden ser personals, amollades o poden tenir forma d’àlbum...

A partir de SÍMBOLS: Noms, etc. És important que hi hagi representacions de cadascú. Seria: Quin element cerc jo per simbolitzar a aquesta persona. Parlem de símbol de grup (dinosaures, dofins...) i símbol de cada infant. S’utilitza molt a infantil perquè els infants no escriuen al principi d’infantil. També s’utilitzen per posar al plafó (moment d’assemblea inicial, qui ha vingut o no... ). 

A partir del JOC:

[De les presentacions]. A partir dels símbols puc proposar un joc. Cadascun li dóna un nom diferent: mirar qui s’ha quedat a casa, passar el plafó... A nivell genèric es diu el joc de les presentacions. Sol consistir en que hi hagi un símbol i alhora la seva fotografia. Pot ser que la fotografia estigui al darrera del símbol. Es poden donar diferents situacions en les que ens podem fixar en els atributs físics i característiques de cada infant. Tenim unes imatges i en canvi de que l’infant les pugui veure, les amaguem. La mestra treu un símbol i l’ensenya als companys. Els diu característiques del infant que s’està tractant i els infants l’han d’esbrinar. A partir d’aquest recurs es pot treballar de moltes maneres diferents i pot donar lloc a converses com: 

MAESTRA: ¿Mirko y Stefano son iguales?

NIÑOS: Noooo... porque Stefano tiene un jersey rojo.

MAESTRA: Mirko, si te pongo el jersey de Stefano, ¿te conviertes en Stefano?

MARCO: si

NIÑOS: sí, se convierte en Stefano.

Hem de ser molt conscients en quin moment es troben els infants. Hem de respectar els seus temps de construcció de la identitat. 

[Amb el mirall] Element per donar seguretat. Al principi, l’infant devers dels 6 mesos és capaç de reconèixer una imatge al mirall però no de vincular-se a ell mateix.Amb aquesta idea del mirall hi ha diverses tendències. Es considera que es bàsic que l’infant pugui veure’s al mirall i a una altra persona. Dins la tendència Pigleriana no té tan present que l’infant es vegi a un mirall perquè considera que descentra a l’infant de la seva activitat concreta. De vegades podrem considerar que és molt important que l’infant es vegi fent una activitat al mirall i en altres no. Un possible joc. Es posa una fotografia de l’infant del curs passat de l’inici i del final del curs i al costat un mirall petit. L’infant pot observar els canvis que va realitzant amb el pas del temps. El nom és: els petits de l’any passat érem nosaltres.

[Les disfresses] Està directament relacionat amb el joc simbòlic. És molt important respectar el ritme de cada infant. Hi ha molts d’infants que no es volen disfressar. Ho hem d’acceptar ja que podríem estar avançant passes a l’infant. És interessant un espia dins l’aula que permeti a l’infant decidir si vol disfressar-se o no. Sí que és important incloure un mirall en aquell espai per a que puguin reconèixer que segueixen essent ells. Un exemple d’activitat seria proposar disfressar-se tots junts amb un element comú. L’element homogeneïtzador és el personatge en si “el mariner” però cada infant introdueix senyes personals ja que cada mariner no és igual, com per exemple: capells, símbol del peix que més els agrada....Les disfresses juguen dos papers: La decisió de vull convertir-me en.... i l’activitat que he de fer relacionada amb el personatge.   Hem de propiciar situacions en què l’infant pugui desenvolupar el seu personatge. 

A partir dels PROJECTES COMPARTITS: 


[Compartir] un mateix espai/projecte. Deixar un poc el pupitre, full,,, per passar a un paper continu on tot el grup faixi un dibuix de manera compartida. Moltes vegades hi ha infants que de manera individual no podrien passar per una situació i per fer-ho en grup si que hi passen. És molt important que hi hagi un temps de conversa per vorer com ho ha viscut cadascú.


[Un mateix espai/experiència]. Hi ha una diferència molt gran d’aprenentatges d’una sessió de psicomotricitat en que la mestra demana als infants que rodolin o una sessió en què és l’infant qui decideix quan vol rodolar i amb qui vol rodolar.


[Una responsabilitat] Un grup d’infants que tinguin una mascota. Exemple foto: Espai amb tot ple d’óssos ja que són el grup dels ossets. En un moment concret els infants van a passejar i troben un osset i el van recollir. Quan van arribar a l’escola van decidir que entre tots es cuidarien d’ell. Dins aquell espai que tenien el van acabar de condicionar i entre tots van decidir quin seria el millor lloc per ell. També decideixen que cada cap de setmana un d’ells se l’emportarà a casa. Construeixen una capsa per a que pugui viatjar. Quan el osset torna a classe conten les coses que han fet amb ell el cap de setmana i demostren lo bé que l’han cuidat. Permet treballar la cohesió de grup però també la identitat de la persona ja que el osset fa coses diferents depenent de la casa a la que va. 


A partir de la LITERATURA: el paper dels contes


[Contes] Tema principal –identitat- El conte ens pot servir a més de crear la identitat fer com a recurs per a què l’infant pugui explicar les seves emocions i reconèixer-les. Exemple:

Se dice a sí mismo: <<soy una semilla rara; per sigo siendo una semilla>>, cava un hoyo y se entierra (<<se acurrucó en él con su pluma, su trompa y sus rayas>>). Con el tiempo, <<de la tierra surgió una nueva planta, única y singular>>; llena de guisantes diferentes y felices.

Éric Battut, Todos menos uno (Ce petit pois-la, 2010).
Libros del Zorrojo, Barcelona 2011
Traducció de Roser Vilagrassa. 

Hem d’intentar cercar històries que no siguin massa evidents. Contes el més creatius possibles, amb bones imatges on s’intueixi el tema que es vol treballar però no d’una manera evident.




A partir d'un MOMENT ESPECIAL PER A CADA UN: l'infant com a protagonista.


[Símbol]. El projecte del símbol es titula: qui sóc jo? i està centrat a una aula de 24 mesos. Es comença a introduir el símbol a la classe. Fan símbols amb experiències molt properes a l’infant. Les mestres decideixen aprofundir en cada símbol de l’infant.

<<A través del projecte “qui sóc jo?” hem volgut ajudar i acompanyar al desenvolupament de la identitat de cada un dels Reietons, partint dels seus símbols: ja que els infants es troben en una etapa on comencen a conèixer-se a sí mateixos i a diferenciar-se dels demés.

Hem treballar a través de tres tipus d’activitats que s’han repetit en cada símbol: la presentació, la transformació d’espai i taller. >>

1. Presentació: La idea és que durant una setmana es fa feina damunt un símbol. Se li dona una capsa a la família amb el símbol i es demana que hi fiquin elements i objectes que faixin referència al símbol. Després, l’infant ho presentarà a la classe. A partir d’aquesta posta es sent reconegut ja que els companys l’escolten, la mestra el té en compte...
2. Transformació de l’espai: Desprès de la presentació, es fixaven en els materials i els elements de la capsa. Escollien algun i l’utilitzaven per a la transformació de l’espai. Exemple: en el cas del camió van escollir agafar terra i pales. Es va treballar molt a partir de l’efecte sorpresa però mantenint un espai conegut que era l’aula. Aquesta proposta està més centrada en l’experimentació, manipulació, investigació.
3. Taller: Com es canvia d’espai es sol estirar algun dels elements utilitzats a la sessió de transformació de l’espai, la terra. 

[Un moment per a cada....Aniversari] . Inclòs dintre a la capsa de . Ha d’estar inclòs en el PEC. Es considera que el ritual que es desenvoluparà estirà centrat en tres aspectes: en el pastís, en la celebració de la festa en si i un intercanvi de presents o regals. Aquesta darrera està un poc oberta i segons com s’impliquen, es concreta més o menys. 

1. Moment del pastís: La idea es que l’infant que fa l’aniversari dirigeix aquest moment. Ha de decidir amb quins infants li agradaria compartir el moment de la coca. Es treballa molt en petit grup. En aquest cas, hi ha un petit grup que fa la coca i un altre petit grup que prepara la festa. En l’elaboració de la coca, primer trien els aliments i desprès l’infant ha d’incloure un element especial. Quan es mengen la coca és un moment especial.
2. Celebració de la festa: Cada infant decideix com vol que es celebri la seva festa. La decoració pot ser d’una manera, d’una altra... al pati, a l’aula.. exemple: A nen Pau li agrada molt la musica tradicional de Mallorca i va decidir que la seva festa es fes amb musica tradicional, tocant els tambors.
3. Regals. A la primera reunió de curs es tanteja amb les famílies si es vol incloure que l’infant que fa l’aniversari faixi un present als seus companys. Això denota amistat, generositat, reconeixement de l’altre... El fet de compartir també permet desenvolupar dinàmiques de joc. L’infant fa el petit present en agraïment de la festa.

[Un moment per a cada... Capsa de la vida] Recipient que faci d’element contenidor. Caixa amb elements significatius que descriuen el seu procés de vida. Saber seleccionar el que més m’identifica.  És l’infant qui ho tria però la família també té un paper important: hi són a la presentació de la capsa i una activitat que desenvolupi amb el seu fill de manera habitual. Es un moment en que serà el darrer curs que passaran els infants i es presenta amb aquesta idea. Cada infant tindrà la seva setmana i la seva capsa. A partir de la capsa surten diferents activitats. Una d’elles la triarà la família. S’habilita un espai dins l’aula que serà la de la capsa i l’infant. 

<<Explicar allò que hem viscut és explicar-se, reconstruir-se, entendre’s i per suposat aprendre’s>>

(Vicenç Arnaiz)

Desprès de la presentació les mestres tenen el repte de programar la setmana envers el que hi ha dins la capsa. Es fa un treball d’observació de quins objectes han set més utilitzat. Exemple: a l’infant li encanten les olives. Es parlarà amb la cuinera la possibilitat de poder incorporar les olives a les receptes, ens explicarà el que li agraden de les olives.... és important que hi hagi una bona estructura: que els moments quotidians estiguin molt clars, tenir en compte el currículum, la línea educativa del centre en si que ens ajudarà a definir quines activitats es poden dur a terme i quines no. 

[Un moment per a cada... Protagonista]. Ara ja van a l’escola. La idea és molt similar a la capsa de vida. La família té un paper una mica més diferent. L’infant té molta mes iniciativa per decidir què vol explicar d’ell. Cada infant té una setmana especial per a ell. Normalment ens adonem que com l’infant tria molt més, l’infant tria explicar coses molt més centrades amb el present, en el que li agrada ara, però perd els elements del passat.

<< És amb l’interlocutor que construïm i reconstruïm el sentit del què hem viscut>>

(Vicenç Arnaiz)

Alguns objectius comuns de les Capses de Vida i del Protagonista:

• Permetre a cada infant que expliqui la seva biografia que recordant experiències importants
• Donar cabuda a l’escola a l’infant amb totes les seves experiències més personals.
• Adonar-se de les característiques físiques de cada infant
• Conèixer a cada un dels companys valorar la diversitat d’experiències, de cultures familiars, etc
• Establir vincles escola-familia. 

A l’aula de 4 anys:

[UN MOMENT PER A CADA...] Nom.

El nom es un recurs molt habitual. A l’aula de 4 anys decideixen treballar el nom, donen una mural per a que el infant s’endugui a ca seva, hi ha d’haver el nom escrit d’una manera especial, l’origen del nom i perquè es va triar aquest nom i alguna anècdota especial si n’hi ha. Amb aquest treball els infants de vegades descobreixen l’origen del seu nom.

Expliquen tot el contingut del seu mural a la resta de infants de la classe.

“Els diàlegs sobre el propi nom són essencialment rics, ens duen a rastrejar en el passat i ens fan descobrir aspectes personals, tant propis com dels companys. (...) El nom pot ser la clau que obri la porta de l’autoestima”.

(Maite Sbert Rosselló, 2010. El meu nom... el meu món).

També varen fer una poesia amb el nom de cada infant. Cada nin tenia que decidir a quin gust relaciona el seu nom, també han de pensar a quin color els hi recorda o els hi evoca el seu nom. El nom aprofundir-lo a través dels diferents sentits, la vista, el tacte, l’olfacte...

També en pot treballar a partir d’un conte per exemple un conte que es diu les paraules dolces, els pares de vegades en comptes de cridar-los per el seu nom els criden amb paraules dolces per a ells com son ets el meu confit, ets el meu troc de xocolata...

Els infants al llarg de l’any treballen moltes propostes amb el seu nom.

 “El nostre nom és tan important que malgrat que hi hagi un altre infant que el tengui, mai serà igual, el nostre serà únic”.

(Maite Sbert Rosselló, 2010. El meu nom.. el meu món).

A l’aula de 5 anys:

[UN MOMENT PER A CADA...] Cuiner- Científic.

Tenen que triar una recepta, experiment, quan ho tenen decidit, han de fer proves per la família.  Després escriuen tots plegats els ingredients i la recepta. Quan ho té tot llest el infant es presenta a l’escola amb la recepta i els materials que necessita. La família en aquest cas té un paper secundari, ja que el infant és el protagonista a l’escola, ja que la família només participa a casa. El infant col·loca la recepta, l’explica, i solen triar un company que li ajudi.

Després de explicar-ho tot, fan una demostració de com s’ha de fer davant tots els companys, després es divideixen en dos taules, en una es troba la cuinera protagonista i a l’altra taula el seu ajudant. Cadascun després pot personalitzar la recepta com ell vulgui.

En el cas de l’experiment científic es més o menys el mateix.

“La proposta requereix: responsabilitat i autonomia, (..) anticipació, preparació i habilitats d’expressió i memòria”.

(Mestra grup 5 anys).